8/3/10
Més enllà del vidre tot és blanc, tot i que ja ha parat de nevar. Les mans em fan olor de poma, una olor dolça, però que d'aquí poc m'embafarà. Surt fum de la tassa de llet amb colacao. Dins de casa fa calor. He passejat mentre escoltava música i els peus se m'enfonsaven en la neu. I he trobat a faltar la teva mà a la meva cintura, i la teva veu fluixeta a la meva orella, i el teu somriure imprès a la meva retina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
some day..
ResponEliminat'ho prometo :)
gcyusc com m'encantaria (L)
no, la veritat és que a casa meva no em coneixen i em sembla que cada cop que ho intenten em coneixen menys i menys. realment jo tampoc em deixo conèixer fàcilment i sé que no paren d'insistir-hi pel meu bé, perquè em foti les piles, però si em coneguessin de debò sabrien que odio que em repeteixin mil vegades coses que jo ja sé. en fi guapeta, a veure quan fem una quedada LiBiK (lol, què cutres que érem!)que les trobo a faltar!
ResponElimina