27/6/10

que fàcil és generar incendios de nieve y calor quan ets tan a prop, i com m'encanten els teus somriures macos, i que bonic és que em diguis bondia d'aquesta manera...
t'estimo:)!

19/6/10

a n h e l

em sembla que, de totes les paraules del món, és la meva preferida.
fins i tot més que alféizar, i mira que m'agrada
però
ara mateix no sento cap mena d'alféizar dins meu.

16/6/10

No parlo d’aquests temes amb ningú més que amb tu és una frase que em fa somriure. Perquè m’agrada que em tinguis la confiança que em tens, perquè m’agrada que et posis vermella quan em confesses depèn què, perquè m’encanta la sensació que podem parlar durant hores i hores i el temps, el temps que durant mesos ha passat massa ràpid, s’atura mentre ens ho expliquem tot. I quan dic tot és tot. I Manresa, als nostres peus, sembla bonica, i un tren marxa i els núvols s’acosten lentament i amb les nostres rialles diem adéu al sol, que s’amaga més enllà de la ciutat. I plou, però ja som sota una teulada de vidre i només veiem com les gotes s’esclafen i rellisquen avall avall i a ningú li importa perquè ens estem menjant el gelat més bo del món. I quan para de ploure, ens asseiem sota casa teva, a l’únic lloc que queda sec, i mentre la lluna somriu i sembla que ens senti, et quedes pensativa. I m’ho dius. No parlo d’aquests temes amb ningú més que amb tu.