I per què un blog?

no em cal un blog, tinc tantes coses a dir que sobren les paraules. I tot i això em venia de gust una cosa meva, on deixar-ho tot dit sense haver de donar explicacions. Per exemple:

A vegades penso que el que m'atreu més és allò que no puc controlar. És per això que em puc passar hores mirant per la finestra, perquè sé que res del que passa allà fora depén de mi. Especialment els núvols. Tenen alguna cosa que em fascina i em fa venir ganes de volar, tot i que sé que provablement quedaré molla si mai els travesso. I m'agrada que plogui, però a vegades pateixo perquè penso que l'aigua ha de tenir molt d'equilibri per aguantar-se allà dalt i no caure, i quan plou i cau és com una reafirmació que tot el que puja baixa, que res és per sempre. I sort n'hi ha! Sóc incapaç d'imaginar-me alguna cosa que duri per sempre. Ni un planeta, ni un univers, ni uns valors, ni uns éssers. Quin avorriment, durar tant! Suposo que en el fons m'encanta saber que la vida és curta, fa que aprofiti cada dia. I suposo que d'això es tracta. (Pim, pam, pum).




(m'agradaria que se m'endugués el vent)