16/4/11

Hi ha una cosa que em té completament intrigada: què passaria si et digués que et trobo a faltar? Probablement pensaries que m'estic rient de tu, i estaries completament equivocat. Potser ni tan sols em respondries, o bé em miraries i deixaries anar una de les teves rialles amargues i un cop més em preguntaria d'on treus aquest cinisme tan i tan gran. És tan gran que és el que més se't veu, i et caracteritza molt, i és estrany veure com es fon amb la tendresa que només deixes sortir poques vegades. El més segur, però, és que em diguessis que és tot culpa meva. Que no vas ser tu, que vaig ser jo. Que la decisió va ser meva i que, si t'has allunyat, ha estat perquè jo he volgut. I tindries raó.

13/4/11

... y se me dibujó media sonrisa en la cara
y, al segundo, rompí a reir.
y antes que me diera tiempo a terminar la carcajada
rompí a llorar
y no tenía ni idea de lo que sentía ni nada
pero las lágrimas sabían raro.

3/4/11

as I close the door I wish you goodnight
and you better make sure that bed bugs don't bite your apple.

1/4/11

Your Ex-Lover Is Dead

Avui he pensat en tu perquè és el teu aniversari. I he pensat que feia temps que no creuaves el meu cap. L'últim cop que et vaig veure em vas deixar pensativa un parell de dies. No queda res de tot allò, res de res, només com d'estrany se'm fa no recordar perquè t'estimava tant. Suposo que mai, mai, la meva ment no m'ha putejat més. Sí, aquesta és la paraula. Perquè ara que ha passat una mica de temps i ja no tinc 15 anys m'adono que no estava enamorada de tu. No estava enamorada de tu en absolut, només estava enamorada d'un noi ros que no hi era i que amb prou feines coneixia i que tenia un nom maco. Estava totalment enamorada dels minuts que vam passar compartint una piruleta i del fet d'haver-me de posar de puntetes sobre les converse noves per fer-te un petó. Però cada cop dubto més que tu aportessis més que això. L'únic que en realitat em tornava boja era la idea que m'havia fet de tu. No estic enfadada, només una mica dolguda, i no amb tu. Tu, en realitat, no en tens la culpa. Eres tan nen i tan estúpid com jo, i estaves tan poc preparat per tot allò com jo. Si quan vas marxar vaig passar-me mesos i mesos torturant-me, és perquè jo vaig voler. Ja ni tan sols tinc el dubte que acostumava a tenir-me capficada quan estava enamorada del tu que jo havia fabricat. Ja no vull saber si a vegades recordaves que jo existia.
Felicitats :)