Fa un parell de dies que em noto les mans buides. Com si m'hi faltés alguna cosa. Hi ha una espècie de pessigolleig estrany que s'ha apropiat d'elles i que em provoca una sensació indefinida, com si em demanessin a crits que les omplís. Les meves mans... Que jo sàpiga no tenen vida pròpia, ni tampoc voluntat. No havien fet mai res sense demanar permís al meu cervell abans, ni molt menys m'havien demanat alguna a cosa a crits, no més que una mica de crema hidratant el dia després d'anar a esquiar. I me les hi noto, fins i tot ara, mentre escric amb el teclat. Les noto buides, buidíssimes. I sé perfectament què em demanen, ho sé, i no puc fer-hi res... perquè ho vull tant com elles.
On és la teva cara, ara que tinc tantíssimes ganes d'acariciar-la?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI've been talking to the wall and it's been answering me
ResponEliminaOh darling how I miss you
I'm just the mere shadow of my former selfishness
I crave the silhouette of your kiss
With only the blue light of the TV on
Lip reading threats and false alarms
There's a boy somewhere holding hands with himself
And a girl in a window on the Reeperbarn
Whenever I put my foot in my mouth and you begin to doubt
That it's you that I'm dreaming about
Do I have to draw you a diagram?
All I ever want is just to fall into your human hands
http://www.youtube.com/watch?v=u_iEaLk8ktA
:)