21/12/09

Hi ha persones que neixen amb la sort de cara. Fa un parell d'anys no paro de sentir que sempre tinc sort. Els més sincers m'han donat a entendre que no me la mereixo, i fins i tot algú m'ha deixat anar un "fas fàstic" mig en broma. Jo crec que la vida és com un mirall, et somriu si la mires somrient. És molt fàcil que sembli que tot et va bé si sempre tens un somriure als llavis encara que tinguis mil problemes. És divertit viure la vida mirant més enllà de tot el que no m'agrada. M'encanta ser feliç i no hi penso renunciar per res. Sí, tinc sort i en soc conscient i no vull que això canvii. Tinc sort de tenir unes persones meravelloses que m'envolten dia a dia, tinc sort de poder viure amb un mínim de tranquil·litat, tinc sort d'estimar i que m'estimin, tinc sort de tenir el poder de ser feliç.
Enviat per a

1 comentari:

  1. Jordi Cirach26 de desembre del 2009, a les 6:27

    Hola alba, sóc jordicirach del blog "L'imperdible"; referent a la entrada que vaig posar del llibre "Fantasmes de Barcelona":

    sempre copio la contraportada del llibre perquè és la primera font d'informació que tenim del llibre i que justament també que el mateix autor ha volgut posar per captivar al lector amb la història. Igualment em recomanes el llibre?

    Espero que t'interessin les meves recomanacions, per cert, el divendres 1 de gener faig un “Especial 2010” amb les novetats culturals i tendències d'aquest nou any que comença, espero que t'interessin.
    Molt bones festes i molt bona entrada d'any des de “L'imperdible” :)

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)