blackout

En el fons m'encanta aquesta felicitat intermitent. Aquesta sensació que tot anirà bé, malament, bé, malament, bé. Aquestes margarides que es queden sense pètals mentalment. L'eufòria que es barreja amb els nervis, amb l'entusiasme i amb la por. I tu, que has tornat al teu lloc, que és ben endins del meu cap, i torno a pensar que serà difícil treure't d'aquí. Serà molt difícil. I, un altre cop, toca prendre decisions que canviaran coses. I em fa por però sóc feliç perquè, de moment, ets aquí. I tinc ganes de fer-te feliç, i sé que no és fàcil però sempre m'han agradat els reptes. I m'encanta haver recuperat aquelles cançons que havia desat al fons dels records perquè em recordaven a tu, i que les noves que no vas tenir temps de fer-te teves també m'hi recordin. M'agrada omplir-me de records el protagonista dels quals ets tu, tu i tu. Tu i la pluja, tu i les llums de Nadal de Barcelona, tu i el meu mp3 ple de música que no t'agradava, tu i la teva mirada que em feia sentir més especial que ningú. Omplir-me de totes aquelles promeses que no vam complir, que encara no hem complert. Omplir-me de tu i omplir-te de carícies. Abraçar-te i sentir-me part de tu, i sentir-te part de mi, i deixar de ser tu i jo i convertir-nos en nosaltres.