A vegades penso coses estúpides. Per exemple, què passaria si em convertís en una fruita? com pot ser que els núvols tinguin tan equilibri que no caiguin fins que comença a ploure? Per què hi ha fanals grocs i fanals blancs? com deu ser tocar un núvol? quin gust té la felicitat?... Penso que la felicitat deu tenir gust d'alguna cosa ben concreta, per exemple xocolata. Que quan ets feliç no t'hi fixes perquè ets tan feliç que no penses en quin gust té, però que té gust de xocolata. O bé de pluja. Em pregunto si algú s'ha fixat que l'aigua de pluja és màgica i que té gust d'aigua màgica, no és com beure de l'aixeta... Tot i això, no crec que tingui gust de felicitat. Em penso que el gust de la felicitat és diferent en cada persona, i penso que es pot tastar la felicitat dels altres, també. I crec que la meva també ha estat tastada, i que té gust de tot una mica, de pluja, de cel, potser fins i tot de poma, però sobretot de felicitat... I n'he tastat d'altres i és agradable saber que hi tinc alguna cosa a veure, en aquella felicitat; i quan ho penso, a vegades, tinc ganes de repetir.
smile.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt interessant com ho has plantejat.
ResponEliminaFa poc podia tastar felicitat aliena, y m'agradava, i estic feliç per haver-hi participat(Jo també)XD.
Avui he tornat xop a casa, he tastat l'aigua de pluja...y si te cert gust a magia, pero es el valor que se li dona per el fet de no haver relliscat i quedar en el intent d'arribar a casa sencer.^^
Penso que el gust de la felicitat, radica en la intensitat que poseeix aquesta, aleshores sens descobreix una gamma intenssisimament gran de gustos,textures, formes...
bastant interesant de probar^^
1 saludo! que vagi b=)