16/4/09

Purpurina daurada


Tot brilla. L'aigua no para de caure sobre de tot. Cau sobre la sorra ja molla, sobre el tobogan, sobre els gronxadors. I la llum dels fanals s'hi reflexa i fa que sembli que una capa de purpurina daurada hagi caigut sobre el parc. I no para de brillar, i l'aigua cau cada cop més ràpid, i per un segon sembla que plourà així per sempre i el món s'inundarà i ens convertirem en peixos. I el so de la pluja quan cau ja no existirà, només hi haurà silenci. És per això que no vull ser un peix, perquè una de les coses que més m'agraden de la meva vida humana és el soroll de la pluja. I és per moments com aquests en que una s'adona que val la pena ser un ésser humà i poder escoltar com la pluja cau mentre el món està cobert de purpurina daurada.



16/4/09, 01.25h

1 comentari:

  1. oooh no has deixat abandonat el blog almenys dos dies seguits! *.*
    (LL)
    xDD


    seeempre t ha agradat molt la pluja uhm
    si no es pot patinar amb pluja :_
    (bueno x lo que patino ja.. :T)

    (i tb és cert que amb tu la pluja molava :T:T:T xDDDD)

    ResponElimina