blackout

Després de borrar l'enèsima parrafada explicant com de meravellosos han estat aquests sis mesos al teu costat, no puc evitar sentir que sóc cursi a matar, que em repeteixo per mil, que no sé escriure i que ara mateix m'és impossible expressar el que sento de qualsevol manera que no sigui en milers de petons. De totes maneres, saps que m'encantes i m'encanta sentir una cosa tan forta per tu, m'encanta cada minut que passem junts, m'encanta que la meva vida hagi canviat radicalment en els últims sis mesos i que tu siguis aquí per fer-me costat i evitar que qualsevol dia m'espanti més del compte per tot el que està canviant al meu costat. Gràcies per fer-me sentir coses completament noves per mi, i per reviure'm les que pensava que no tornaria a sentir, els nervis quan només queda una parada fins a pl.Catalunya, riure quan intentes fer-me enfadar, dibuixar-te formes imaginàries a la pell amb la punta dels dits, tancar els ulls i fer-te un petó. Vull molts mesos més així, i anys :) t'estimo moltíssim, max, em sembla que ho saps perfectament però tot i així vull repetir-t'ho un cop més, m'encantes.