Trobava a faltar infinitament el tacte de la teva pell sobre la meva. Tenir-te molt a prop, enganxat a mi. Que la nostra pell sigui l'única frontera. I necessitar que m'abracis. Perquè cada cop que m'agafes fort penso que no m'estranyaria si en qualsevol moment la pell desapareix i passem de ser dos éssers humans a ser tan sols una abraçada. I no m'estranyaria si ens quedéssim enganxats. I m'encanta aquesta sensació, és de les meves preferides juntament amb quan m'abraces tan fort que penso que no em deixaràs anar mai.
(gràcies per tot)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
yvgfdysugvfvuygfv
ResponEliminava ser genial (:
en conjunt el dia em va encantar (L) *.*
ets massa genial udcgdyuc x3
t'estimo extremadament :)
m'he enrecordat de plató llegint això xd
ResponEliminaa mi m'agrada que t'agradi *_* és genialissima aquesta lletra (L)
ResponEliminabuah,, com trobo a faltar una abraçada així..
ResponEliminabueno, no queda tant :)
Un abrazo,,
Jos.
albah peapera fa molt que no escrius XD
ResponElimina