l'essència innocent II.

Una part molt important de la innocentada és l'Àlex, la persona que millor balla del món, el noi de la veu tendra (com diu l'Ana), un gran amic.

Com puc estimar tant l'Àlex? Petits records que tornen... Àlex i Alba vestits d'okupes... l'Àlex amb una cresta de colors, jo amb la samarreta estripada. I comença a sonar aquella cançó que, una setmana abans, jo odiava. I com sempre, entre bambalines, ballem, mentre uns ballarins vestits de blanc es mouen per l'escenari a les fosques. Resultat, impossible odiar ella-ella, encara que sigui el tipus de música que menys m'agrada del món. Ara sempre em recordarà l'Àlex i jo amb la respiració accelerada de gastar tota l'energia ballant abans de sortir i dir el nostre paper curtíssim. Em recorda que, encara que no ho noti, els trobo a faltar moltíssim durant l'any.

Em recorda l'Àlex, la Laia i jo escaquejant-nos pel pati de butaques durant els assajos generals, pujant escales, explorant el teatre, cantant les cançons, explicant-nos la vida tranquil·lament, ballant els balls. Em recorda el mes de setembre i el primer assaig de l'innocentada d'aquest any, en com vaig entrar a la sala en silenci i, abans que me n'adonés, ja m'estava abraçant. I, en un moment, em va omplir el cap de tots els moments que acabo de dir i de tots els que vindrien, i aleshores, inconscientment, vaig recordar perquè adoro la innocentada.