No recordo quasi res del somni que he tingut aquesta nit, només la imatge en un filtre blau, com si fos un videoclip de la Lyona però multiplicat per mil. Em sembla que m'ha sobtat tan perquè sempre veig la meva vida a través d'un filtre càlid.

i, el proper cop, t'ho diré mirant-te als ulls.
i, quan acabi, quan sembli que estigui tot dit, et faré un petó, i un altre, i potser després encara un altre.
i, tot i que semblarà que no hagi de dir res més, jo sabré que el que sento segueix al meu interior, impossible d'expressar amb paraules.

(i a ningú li importarà)

l'essència innocent II.

Una part molt important de la innocentada és l'Àlex, la persona que millor balla del món, el noi de la veu tendra (com diu l'Ana), un gran amic.

Com puc estimar tant l'Àlex? Petits records que tornen... Àlex i Alba vestits d'okupes... l'Àlex amb una cresta de colors, jo amb la samarreta estripada. I comença a sonar aquella cançó que, una setmana abans, jo odiava. I com sempre, entre bambalines, ballem, mentre uns ballarins vestits de blanc es mouen per l'escenari a les fosques. Resultat, impossible odiar ella-ella, encara que sigui el tipus de música que menys m'agrada del món. Ara sempre em recordarà l'Àlex i jo amb la respiració accelerada de gastar tota l'energia ballant abans de sortir i dir el nostre paper curtíssim. Em recorda que, encara que no ho noti, els trobo a faltar moltíssim durant l'any.

Em recorda l'Àlex, la Laia i jo escaquejant-nos pel pati de butaques durant els assajos generals, pujant escales, explorant el teatre, cantant les cançons, explicant-nos la vida tranquil·lament, ballant els balls. Em recorda el mes de setembre i el primer assaig de l'innocentada d'aquest any, en com vaig entrar a la sala en silenci i, abans que me n'adonés, ja m'estava abraçant. I, en un moment, em va omplir el cap de tots els moments que acabo de dir i de tots els que vindrien, i aleshores, inconscientment, vaig recordar perquè adoro la innocentada.

l'essència innocent.

No sé per què, parlant amb el Bernat em va venir al cap la setmana d'entre innocentades de fa un any. Que eterna va ser. Recordo un esquema dibuixat amb llapis, tot de lletres que ocupaven tota la meva taula i part de la seva. El seu somriure pacient quan jo deixava anar el meu monotema recurrente. O sigui, sempre. Les setmanes pre-innocents, la setmana inter-innocent, les setmanes post-innocents, i fins i tot la setmana post-sopar-post-innocent. D'alguna manera ha canviat tot des de fa un any, i aquest any no m'he implicat tant amb la innocentada i no hi ha hagut els nervis ni la monopolització mental de l'últim cop. Però quan el Bernat em va trucar i em va preguntar com havia anat... Vaig recordar la Laia fent-me l'ullet, vaig recordar les nostres converses en veu baixa i l'adaptació que vam fer del "t'estimo, sé que t'estimo, i això no ho puc evitar...", i quan rèiem i cantàvem la nostra pròpia versió, l'estimes, sé que l'estimeeeees, i ens féiem enveja mutuament quan sonava el tango de Roxanne, i ens declaràvem la guerra, i érem enemigues màximes, i ens estimàvem moltíssim. Laia, Laieta, Laiona, persones d'aquelles que marquen. Són coses que no oblidaré, com ens pot unir tan una cosa tan efímera. Sí, ara se'm faria impossible tornar a sentir el què sentia, tot i que d'alguna manera tot queda dins meu. Aquest any tot ha canviat, per moltes mirades còmplices que ens fem amb la Laia. Aquest any tot és diferent, i potser serà encara millor que el passat. Però passa tan ràpid el cap de setmana innocent, i passa tan lenta la setmana entremig... Ara voldria sis hores diàries de classe al Peguera, amb el Bernat al costat, perquè (només a vegades) sento que és l'única persona del món que pot ser centpercent empàtica (encara que dissimuli).

(vista) els meus ulls porten mil anys tancats.
oïda la teva respiració
olfacte la teva olor que ara ja és meva
gust qué viva siento mi lengua cuando tu lengua está sobre la lengua mía
tacte els meus dits fan slalom por tu cuello com els madelmans de domingo astromántico, la meva pell s'eriça, tu m'abraces fort, fort, la teva pell sobre la meva pell, una carícia a la cara, i dues, i es tornen infinites, infinitament boniques.

t'estimo

propòsits d'any nou

1. Fer-te feliç.
2. Ser feliç amb tu.
3. Que segueixin els somriures quan la teva boca i la meva estan a menys de tres centímetres.