21/9/09

Des de la meva habitació sento com el nen i la nena que estan ocupant en aquest moment els gronxadors del parc canten boig per tu. I me'ls miro i somric, i quan baixo a la terra m'adono que fa estona que jo també estic cantant.
Enviat per a

3 comentaris:

  1. rcrmn21 de setembre del 2009, a les 9:59

    Doncs sí, me n'adono que fa mesos que no escric res... estava de vacances!! ara que comença el curs, i que torno a estar "actiu" possiblement torni a escriure alguna coseta, algun moment... però tu deixa'm que m'inspiri primer!! xDD

    I sí, quan t'hi poses escrius que és una passada *__*

    ResponElimina
  2. ederpozo21 de setembre del 2009, a les 15:21

    Encara que no sigui precisos com aquest...també he conseguit trobar la armonía en petits moments.

    Sento no haber-me passat més!

    Petons i que et vagi be la UNI!^^

    =)

    ResponElimina
  3. Ariadna24 de setembre del 2009, a les 4:11

    uooo!! qe macuu la veritat!!! sas una cosa esta mb tu durant tots aqets anys a fet qe menadones de coses molt simples i alhora molt importants, moments de felicitat que no sabia ni qe existien com escoltar dos nens cantan boig per tu en un parc, i aixo em recorda moltes coses teves i meves, recors perduts, en la infinitat de la memoria....

    Tsm

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)