I m'he sorprès a mi mateixa després d'arribar a la conclusió que un vint-i-ú de juliol acompanyada és infinitament més lleuger. Sóc nostàlgica, però avui no volia ser-ho, i curiosament m'he despertat feliç i ara, a les vuit i tretze minuts del vespre, després d'un dia bastant mogudet, ho segueixo sent. Perquè m'adono que sí, que els anys passen i que d'aquí res, divuit, però... i què?
No em dóna la gana deixar que m'afecti. Aquest cop no :)
(t'estimo ari)
i jo no deixare que t afecti, almenys les hores que passi amb tu t intentare fer pensar en altres coses =)
ResponEliminamencantes
t'estimo moltissim
no em vaig adonar que era 21 fins que vaig tornar a sants_: xD
ResponElimina