1/7/10

suposo que aquest és el moment irreversible:
és curiós perquè m'encanta com queda escrit l'anglès.

no sé per què, en aquest moment (les dues de la matinada, no se sent res més que el meu cor, la frase ressona pel meu cap), la meva ment és envaïda pel record de la veu greu del meu professor de naturals de primària i el seu accent de Lleida: sístole, sístole, diàstole.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada