no sé com dir-te

Que t'adoro amb totes les meves forces. T'adoro en tots els sentits amb que es pot adorar una persona. Que t'adoro quan m'abraces, t'adoro quan em mires, t'adoro quan intentes fer-me enfadar i fins i tot quan ho aconsegueixes sense proposar-t'ho. Que t'adoro incondicionalment, que adoro cada petit detall que et forma. Que adoro el teu interior, el teu exterior, el teu entorn i tot el que comportes. Que adoro les teves mans i el teu melic i els teus ulls que quan miren em recorden que sóc especial. Que adoro els teus somriures habituals i les teves rialles, però sobretot adoro els teus somriures cars, aquells que gairebé no fas però em desfan completament i em descol·loquen ara com fa dos anys i mig. Que adoro les teves carícies perquè en tot el món no hi ha res més dolç i les teves abraçades perquè són, senzillament, increïbles. Que adoro els teus petons. Que adoro quan em fas un lloc a la teva falda, o a la teva espatlla, que no hi ha en tot el món un lloc més còmode. Que adoro la sensació que em recorre quan toques i sembla que no em miris i que t'oblidis que hi sóc i només hi ha música però alhora s'omple tot de papallones invisibles. Que adoro totes les sensacions noves. Que adoro totes les sensacions velles i m'encanta que es repeteixin un dia rere l'altre. Que adoro els nostres centímetres negatius. Que adoro els missatges inesperats però tendres. Que adoro no deixar-te anar a dormir i adoro despertar-te a base de petons que gairebé no es noten. Que adoro quan em toques el cabell, quan em toques la pell, quan em toques. Que t'adoro, t'adoro de dalt a baix, que és inevitable, que no puc ni vull fer-hi res, que formes part de mi, que t'estimo.