19/5/10

no sé actuar sota pressió. no n'he sabut mai. sé que no m'esforçaré, que ni tan sols estudiaré, que m'oblidaré dels exàmens i m'odiaré a mi mateixa, com ha passat aquest matí quan, de camí a casa la clàudia, he recordat que després de l'examen de castellà en tenia un d'alemany. no, no és maco recordar que tindràs un examen (pel qual havies d'estudiar molt) al cap d'un parell d'hores, però m'alegro d'haver-me'l tret de sobre. una cosa menys. va, ara començaré el summary de 300 words, i després intentaré fer una ullada al llibre d'alemany, va, que quaranta pàgines no són tantes encara que estiguin en l'idioma més odiós del món. i després vida privada, i sé que podré. no és tan difícil quan tornes rient, i cridant ¡cómo me amo! amb la clàudia mentre la rebe diu que som un fàstic de persones i que no li mola gens però que ja se la sap i la mel riu per sota el nas. perquè ja sé que ho he dit mil cops, però sembla que la gespa de la uab (o el cotxe de la rebe) són un món a part on tot és possible. sobretot sentir-te bé (malgrat tot).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada