24/5/10

M'acabo d'adonar que és maco conèixer gent que et fa desitjar que les màquines del temps existissin. Jo reviuria el divendres i el dissabte una vegada i una altra, i no em cansaria, una mica com quan vam anar a Madrid, o com quan van venir per primera vegada a mitjans de febrer. Perquè em sembla increïble haver agafat un carinyo tan immens a unes persones que he vist tres vegades i amb les que amb prou feines he parlat, persones de qui sé poc i que saben poc de mi però formen part de la meva vida i em fan feliç. Curiós, oi?

+no todos los días las cosas conspiran así
+volvería a revivirlo sin dudar
+em sembla increïble fins a quin punt la música pot canviar la vida d'una persona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada