26/4/10

vintisisdabril

moment número 1 (8.45 del matí)
discutir per la música, per enèssim cop, i no dormir al cotxe, avui ningú, totes riem i el vent ens despentina i riem més encara i semblem boges. noto algú que em mira a través del retrovisor i somriu. i riem més, i més, i ballem, i els meus cabells s'emboliquen amb els d'algú altre, les motxilles fan nosa, i fa calor i no hi ha ni un núvol i les finestres no poden estar més obertes, i toca confessar-nos i parlar molt sense dir res important, i la ràdio ja no molesta tot i que segueix sonant flaix.fm, ara ja ningú la sent, ella tampoc, ara riu, totes riem, si algú volia acabar els deures d'última hora és impossible, la cristina riu sense motiu, com totes, saludem a la gent dels altres cotxes, trobem cua però no importa i diem totes alhora 'doncs arribarem tard.. i què!', i ens adonem que som infinitament guais.


moment número 2 (10.20 del matí)
ens asseiem un moment a prendre el sol? bueno, d'aquí deu minuts tenim llengua C... bueno, va, cinc minuts, mentre m'acabo l'entrepà... i acabem estirades, els pantalons arremangats i les samarretes amunt, se'ns veu el melic, la pell es torna vermella per moments, parlem de tonteries, ens arriba la música esmorteïda d'un auricular mal posat d'un dels nostres ipods i a ningú li importen les redaccions de japonès, els pronoms possessius en alemany o els poemes en francès.


moment número 3 (2.15 del migdia)
la marina buida una llauna de tonyina dins el seu tupper ple d'enciam, se senten queixes sobre oli que vessa o mares que no emboliquen com s'ha d'embolicar. fem lloc per la clàudia, i després pel jordi, i després per la rebe. i ultimem plans, menjant amb el tupper a les mans, asseguts encara a l'herba, al nostre trosset, decidim si volem anar a casa la mel i com serà la festa de la marina, parlem de tot i de res, sembla que l'hora de dinar no s'hagi d'acabar mai, i quines poques ganes que tenim d'anar a català, però s'ha de fer. premi de consolació, mig kinder bueno, i el professor que arriba vint minuts tard. i, dintre del meu caparró cremat pel sol, es barrejen els pronoms àtons que hi ha escrits a la pissarra amb els plans que tenim entre mans amb la cristina i una imatge inesborrable del teu somriure.

1 comentari:

  1. estàs feta una campanera x(

    vull anar a la teva uni :______ (L)
    seria.. *_*
    els teus amics m acabarien odiant :H
    però no podria anar en cotxe si poseu lady gaga :_
    aneu totes al concert? (L)

    (a mi també se'm creuen imatges teves quan visc i faig qualsevol cosa :) somriuresomriuresomriureetern)

    t'estimo massa(:

    ResponElimina