25/4/10

Sempre he cregut fermament en la democràcia. En la democràcia de veritat, no en el bipartidisme espanyol (sentint-ho molt, veig comparables Cánovas i Sagasta amb Rajoy i Zapatero) ni en el fàstic de partits que sembla que hi hagi a Catalunya. Per això m'ha fet moltíssima ilusió votar, als meus divuit anys, per primer cop a la meva vida en una consulta popular. És important remarcar això. Una consulta impulsada per una plataforma ciutadana i no pas per un partit polític. M'ha fet doblement ilusió perquè era una consulta sobre la independència de Catalunya, que crec que és un tema que ens afecta moltíssim a tots els catalans, a tots. La meva besàvia i jo hem llançat el vot en dues urnes situades una al costat de l'altra. La meva germana de quinze anys s'ho mirava, queixant-se per enèssim cop de no haver nascut un parell de mesos abans. Sí, era la meva primera vegada, però això ningú no ho sabia, i ningú sembla haver-ho remarcat perquè tothom s'estava mirant el dni de la meva iaia. Era blau, antic, amb una foto dels anys setanta i una empremta dactilar. La meva iaia té noranta-sis anys i va nèixer en un poblet de la província de Burgos, on va viure durant tretze anys. Dels meus besavis, és l'única que no va nèixer a Catalunya. Avui hem votat que sí totes dues alhora, mentre la meva àvia i la meva mare, que ja havien votat, ens miraven i somreien. I no he pogut evitar que alguna cosa dins meu em recordés com d'orgullosa estic de la meva família.

1 comentari:

  1. shhht
    el vot és secret! (:H)

    buh
    devia ser un moment maco (:

    ResponElimina