blackout

És curiós, fins i tot intrigant, que les hagi recuperades de cop. Primer El fin de semana que no paró de llover, de Zahara, fa un parell de dies. Després, ahir, Baby you're my light i Ana's song, i just després Goodnight Moon, See you at the lights, Australia, Sexy in Latin i Toothpaste Kisses. És curiós perquè tot i que siguin totes diferents les unes de les altres, quan les escolto amb els ulls tancats totes em porten al mateix lloc, o al mateix temps.

"El fin de semana..." em porta al principi del 2009, gener tirant cap al febrer ja, anant o tornant de l'institut pel passeig, a peu, amb la seva cançó repetint-se una vegada i una altra. Em feia volar. Era tan suau, i no tenia sentit que m'agradés però em seguia encantant inevitablement. I encadena amb Todos temblando, de Miss Caffeina, que va arribar just en el moment en que la necessitava i que no podria reciclar perquè ara mateix, per mi, té el sentit més absurd del món.

Les altres són completament diferents. Transporten al febrer-febrer tirant a març. Mai no van arribar a ser dins del meu iPod, simplement sonaven de fons mentre m'avorria per casa, llegia, jugava als Sims o al joc estúpid de les bombolletes o parlava amb qui fos pel msn. I tal com van venir (influència directa de l'Ana) i es van estar un parell de mesos a la llista de reproducció guardada al meu escriptori i van passar a la carpeta de música en general i allà segueixen, com si fossin CDs plens de pols.

I el fet de reviure aquells vespres d'hivern de segon de batxillerat m'ha fet entendre una cosa important: que no els trobo a faltar. Trobo a faltar moltes coses de segon de batxillerat, però no aquestes setmanes. Em sembla que per això s'havien perdut en la meva memòria.

Tot i això no em puc treure del cap que para no perderte me he pegado tanto a ti que ahora es tan dificil separarnos y sé que si estamos juntos nada malo puede sucedernos (que al cap i a la fi és l'única part que segueix conservant el sentit).





Febrer 2009 (Spotify)
La música de fons del meu febrer'o9. Un 99% o més me les va passar l'Ana... Gràcies:)