15/2/10

No em surt res. Voldria intentar explicar-ho, el que és per mi el tacte de la teva pell mentre dorms al meu costat i els meus dits segueixen el recorregut que comença al teu coll i travessa el teu cos. Les teves mirades deduides quan és massa fosc perquè pugui veure res. Palpar els teus somriures. Sentir un t'estimo molt baixet, però que ho omple tot. És increïble, no puc descriure el que significa despertar-me al teu costat. Ni molt menys el que ve després. Perquè tampoc puc explicar els sentiments que em provoques, com m'omples d'anhel i de ganes d'abraçar-te, que m'abracis fort, molt fort, de sentir-te meu, de sentir-me teva. Respirar el mateix aire. Obrir els ulls alhora i somriure. Voler amb totes les meves forces que t'acostis més, tenir-te més aprop... que no em deixis anar mai.

3 comentaris:

  1. no ho penso fer :)
    m'encanten totes aquestes coses i en vull moltes més (L)
    i ja! :_ (LLL)

    dintre de poc.. :)

    jo tampoc hi trobo paraules.. però son coses impossibles de descriure ucgdfucygdfyc
    t'estimo moltissim moltissim tant...

    ResponElimina