blackout

hi anem? va, sí, a donar un cop d'ull.
sense saber qui hi haurà... oh, mi-te'ls. carles i toni, matemàtiques i educació física.
i què tal? què esteu fent?
administració, comptabilitat, m'agrada molt!
i tu, amélie?
en un segon, el món es para. què ha dit? la resposta a la pregunta passa a ser secundària. abans adorava aquest nom, em semblava maco que em comparessin amb ella. ara no.
no, no sóc un personatge de pel·lícula, sóc real, de carn i ossos i amb un cap massa incoherent com per ser una bona protagonista de res.
a part, el carles sabia perfectament qui havia començat amb la brometa. i ja no sóc l'amélie de ningú, ja no m'agraden les frases curtes i profundes escrites en francès. ja no.
jo? jo faig traducció... moltes hores de llengua, molts idiomes... exactament el que volia.
oh, molt bé. marxem, ens veiem a la sortida, si us espereu veureu tots els altres...
d'acord!
temps per pensar. no tinc ganes de comentar-ho. potser m'ho he imaginat, alguna cosa no m'encaixa en el puzzle del meu cervell. no, no és el primer cop que em diu amélie, és el primer cop que no m'agrada que m'ho digui. somriures falsos a tort i a dret.
deu minuts al pati, recordant. l'aula d'informàtica, la d'anglès, la del vídeo.
mira, és l'eva, d'anglès
ei noies, com esteu? com us va tot?
mira.. fent un cicle formatiu de grau superior.
vaja, m'alegro que tot et vagi bé. i tu, alba... ja ho sé, ja, què estàs fent!
com ho saps? - els somriures deixen de ser falsos, ja no és necessària la hipocresia. sempre m'ha caigut bé.
mira, un ocellet... quins idiomes fas?
anglès i alemany - i amb això els somriures s'eixamplen, més... ella m'ha fet anglès dos anys i un trimestre d'alemany, se'n deu sentir orgullosa.
molt bé noies, ja parlarem, m'alegro d'haver-vos vist!
somriem totes dues mentre mirem com s'allunya, entendrides. era molt bona.
mira, l'àngel. mentre parlem amb ell, rient, algú s'acosta per darrera.
mare meva alba, t'han crescut els ulls?
què?
en sèrio.. mireu, vosaltres, fixeu-vos-hi. oi que té les ninetes més grosses?
jo les hi veig com sempre...
doncs sempre has tingut uns ojazos que flipes. bueno, que he de marxar, quedem algun dia per fer un cafè o algo tots, no?
jo començo pràctiques a un banc, m'anirà fatal a partir de demà...
no, dona, quan us vagi bé, ja em direu algo, adéu!
i marxa, com ha vingut. i jo, jo encara no he obert la boca. ella sí que l'obre, "anem a dinar".
mentre obrim la porta de vidre que dóna al carrer, apareix la sònia, la de català.
nenes! què hi feu aquí,com us va la vida, què esteu fent?
responem per enèssima vegada. és maco visitar els exprofessors, però el proper cop millor tots alhora, cansa repetir deu mil cops el mateix. la seva resposta, per això, em fa adonar de coses.
però.. esteu contentes?
que si estic contenta? somric. els meus llavis estan somrient, però interiorment el meu somriure encara és més ample. estic contentíssima, adoro la meva vida. no es pot dir que tot sigui perfecte, però adoro la meva carrera, adoro els meus amics, adoro el meu nòvio. i amb això en tinc prou per ser feliç, no necessito res més. res ni ningú més.