blackout

I tenia ganes de no sortir de casa, deixar la cortina oberta i mirar les gotetes que només són visibles sota els fanals mentre acabo el capítol que vaig deixar a mitges del llibre que llegia al tren l'últim dia d'universitat, o mentre em poso al dia de qualsevol sèrie que em faci riure, pensar, pensar molt, en mil coses, en com m'organitzo, en com m'ho faré, en que demà serà el dia més estressant de totes les vacances. Escoltar música de diumenge, perquè tinc sensació de diumenge, amb l'única diferència que avui no em tocarà acabar deures a correcuita a la matinada.

Però finalment sembla que el temps s'ha aturat i que els minuts han decidit que no els ve de gust que arribi demà i que es quedaràn quiets, sense avançar, observant com em moro d'impaciència. Ja m'he acabat el llibre, he mirat big bang i he escoltat totes les versions de domingo astromántico, i tot i així sembla que el temps no passa... Em sembla que està quedant clar que no em puc passar el dia sense sortir de casa.