blackout

Sé que tothom ho té clar, però no m'importa repetir-ho tantes vegades com faci falta. Ets el més important que tinc. M'encanta que estiguis aquí, que segueixis amb mi, que tot ens surti tan perfectament bé, que les hores al teu costat siguin tan màgiques. M'encantes tu, en general, i adoro cadascun dels petits detalls que et fan únic i especial. Sé que a vegades em quedo sense paraules però prou feina tinc a assimilar que tot va com ha d'anar, que la meva vida està sent perfecta. Perquè em fas feliç, potser sense voler-ho directament, però sempre ho aconsegueixes. Encara que sigui amb una mirada. No sé si a tu també et passa, però quan em mires sembla que tot el món s'atura, que la terra deixa de girar, que tot deixa de tenir importància. I fa temps que he perdut el compte de totes les vegades que has aconseguit fer-me volar fins a la lluna. No sé com dir-t'ho sense repetir-me fins a la sacietat, perquè els t'estimos es comencen a quedar petits per descriure tot el que sento per tu. I sé que sona cursi, sé que estic repetint tots els tòpics i clichés existents, però en realitat només intento dir les coses com les penso, sense passar-les per filtres mentals, em penso que mereixies saber-ho, encara que en realitat no t'estic dient res de nou... però jo més.