No, no m'havia plantejat que podia passar una cosa així. Normalment estic segura de les coses. Segura que tot sortirà bé, que aquest cop ens en sortirem, perquè m'encanta que tot sigui tan perfecte i tinc ganes que segueixi així. Per això no podia entendre la por irracional que em va agafar. Al cap de segons no podia distingir si tremolava de fred o de nervis, perquè les meves mans estaven congelades, però no més que jo. Com si una gota d'aigua massa freda em baixés per l'esquena seguint el recorregut marcat per la columna vertebral i jo no pogués fer més que tancar els ulls i quedar-me quieta fins que la gota caigués al terra, i feia molt fred, i jo volia calor. I he de dir que prefereixo un t'estimo abans que la millor calefacció del món.
si quieres me quedaré callada hasta que vuelvas..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ja ho sé ja.. també ho he viscut xD
ResponElimina(otro país, otra ciudad, otra vida, pero la misma mirada felina)
pero el poema no l'he ficat per res, simplement m'agrada :D
mlts petonsssssss i records al parent :)
Es el terme per evadir-se d'aquest món:)
ResponEliminaQuan ho llegeixo...ho imagino com una peli...
petons Alba=)