10/9/09

11.32_ Està a l'ombra d'un arbre, i a les seves orelles sona Comptine d'un autre été tan fluixet que es confon amb el soroll del vent que passa amb calma entre les fulles. No pot evitar pensar que la vida és bonica.

18.06_ La Cristina la mira i somriu. Ella li torna el somriure i es torna a concentrar en la reunió. Queda molta feina per fer.

19.18_ És irònic que avui, després de gairebé un any sense veure-la i just un dia després d'haver parlat d'ella, es creuin. Sona Time to pretend. La música acompanya el somriure fals que marca totes dues boques mentre sona un Adéu dit a l'uníson, en veu baixa.

20.03_ Si s'afanya, encara tindrà temps de sopar.

21.36_ Arriba tard, com sempre. El Bernat l'abraça fort, com sempre. I més somriures.

22.09_ La plaça s'inunda de foc i a ella se li acut, de cop i volta, que el nacionalisme s'encomana.

22.47_ És bonic observar els somriures de la gent.

23.42_ Tota la gent que ocupa cada racó de la plaça obre la boca alhora per cantar l'Himne. Ella se'n sent orgullosa. Orgullosa de ser allà, de ser catalana, de compartir-ho amb els seus amics i amb centenars de desconeguts.

00.13_ No funciona. L'ha trucat, s'han vist, s'han abraçat. Però ja no és com abans. Li diu que se'n va, potser amb l'esperança que li respongui un "queda't". No és el cas.

00.15_ Ha estat un dia fantàstic, un trosset de vida tan normal com els altres, tan feliç com els altres.

2 comentaris: