7/8/09

Obro els ulls i veig que em mires, i el món s'atura al nostre costat. Somric, somrius, tot és perfecte. Sento que no vull res més, recolzo el cap en el teu pit, i escolto el cor amb atenció mentre la teva mà passeja per la meva esquena. I se m'acut que potser la felicitat es basa en això, en tenir un cap que encaixi perfectament amb la teva espatlla, en abraçar-te fort, en els teus somriures. No hi ha res més especial que els teus somriures, i de cop i volta m'assalta un dubte: com m'ho faré per sobreviure dues setmanes sense ells? Però la teva mà, que m'amanyaga el cabell, em distreu dels dubtes, i sento que res, ni tan sols uns dies lluny de tu, podran fer res en contra de la felicitat que m'envaeix amb cada paraula que dius, amb cada mirada que em dediques. I penso que sí, és veritat que ho dic cada cop que ens veiem, però has tornat a aconseguir que el dia sigui perfecte i la meva felicitat, absoluta. Gràcies :)

1 comentari: