26/6/09

Havia d’anar amb molt de compte per no caure. Va posar un peu rere l’altre, i després un altre cop el dret, intentant conservar l’equilibri, amb les mans esteses a banda i banda del cos. A un cantó hi havia un alt precipici i en l’altra un llac profundíssim, i un vent gelat la travessava sense parar. De cop i volta va obrir els ulls, i es va adonar que no hi havia ni precipici ni aigua, l’únic que era real era aquell vent. Tot havia començat com un joc, seguir la línia de ciment sense posar els peus a la sorra, però ella s’ho havia pres com un repte, i se n’estava sortint. Només aquell vent la desconcentrava. Va aixecar el cap i es va adonar que els núvols ho tapaven tot, de tal manera que no es veien les ombres dels objectes, com si no tinguessin ànima. “Curiós”, va pensar, mentre es preguntava per què justament aquell dia s’havia d’haver posat la samarreta de tirants, i sentia com cada centímetre de la seva pell s’eriçava amb el contacte amb el vent glaçat. Es va aturar de cop i volta i va desitjar que plogués. El seu cos frisava per sentir l’aigua sobre. Va desviar la trajectòria que la duia cap a casa i va entrar al parc, trepitjant la sorra de puntetes. Aleshores, va sentir una gota a la galta dreta. Després una altra a l’espatlla, i tot seguit a la mà. I després, aquelles gotes gegants van començar a caure a milers, i ella es va quedar immòbil. Sota la pluja. La pluja que regenerava cada cèl·lula cansada, que la purificava de dalt a baix. La pluja que li ondulava els cabells i que li entrava als ulls, però ella no volia pas tancar-los perquè l’espectacle era perfecte. La pluja queia sobre la terra, sobre els arbres, sobre ella. La pluja la convertia en un element més de la natura del seu voltant. El parc estava desert, i ella, feliç, va pensar que no necessitava res més, mai. I, xopa, va començar a caminar, olorant la pluja, notant-la sobre seu, mirant-la atentament, tastant-la, escoltant-la. Sentint-la.

1 comentari:

  1. eiii xati moltes gràcies per comentaar! sempre em fa molta il·lusió entrar i trobar algun comentari!! :)
    pues si q és un pal lo d'embalar, però en fi.. el divendres quan em donen el sobre se'm passen tots els mals :P i una s'ha d guanyar el pa!!

    pues si no tens calés noia, buscat una feina (tot i qe aqet any.. malament ho veig!)

    m'ha agradat molt aqet escrit, m'encanta la pluja en tots els aspectes... inclús en els relats :) i tu.. descrius genial!!!!

    molts petonsss**

    ResponElimina