4/6/09

Estava flotant. El seu cos era governat per una espècie d’ingravidesa que li feia pessigolles a la panxa. Va pensar que el terra devia ser molt lluny, i aleshores va obrir els ulls i va deixar de somriure. Tot era blau cel, amb matisos encara més clars. Com si fos en un cel ple de petits núvols blancs. Però hi havia alguna cosa que no era del tot normal i, de cop i volta, hi va pensar: si realment era al cel, no hauria de veure el terra? Això va fer que el cap li donés voltes. No sabia què hi feia en aquest lloc estrany, ni tan sols recordava com hi havia arribat. Es preguntava com havia pogut estar hores i hores amb els ulls tancats gaudint d’aquesta sensació, sense preguntar-se com podia sortir d’aquí. Va mirar al voltant, allò que semblaven núvols blancs ara era gris, fins i tot el blau cel s’havia enfosquit, com pres d’una mena de contaminació. Va arrufar el nas, i es va adonar que estava descendint lentament, i que quan més avall anava, més fosc era tot el que l’envoltava. I va pensar que baixaria per sempre, perquè no es veia el final enlloc. La histèria es va anar apoderant del seu cap, i era com una espiral: quants més nervis tenia, més ràpidament queia. Al seu voltant, una mena de nit ennuvolada, sense estrelles, però ara ja tenia la seguretat que no era en cap cel, perquè allò no s’acabava. Va veure un punt de llum sobre el seu cap, i es va preguntar si s’havia mort i l’havia de seguir, i després d’uns minuts es va adonar que tant era, que li era impossible anar cap amunt. I va decidir que es relaxaria, i que es prendria aquella caiguda com si fos una atracció de fira. Tan bon punt va tancar els ulls, va sentir com s’aturava lentament, i poc a poc tornava a pujar. Va decidir aprofitar aquell moment de calma per gaudir de la situació, i va seguir amb els ulls tancats, pensant que potser així arribaria a la llum. I quan va obrir els ulls, tot era blau cel, i la llum era cada cop més grossa. No sabia si s’estava acostant a aquella resplendor o bé era al revés i la llum se li acostava. I va arribar-hi, i es va adonar que no era una sortida. Que era un mirall.

5 comentaris:

  1. Dos espejos frente a frente crearan..

    ResponElimina
  2. Tinc un curt, que es diu Atama-Yama, en que al final, reprodueixen una paranoia semblant.

    Bucle,dos miralls creen l'infinit visual.^^

    ResponElimina
  3. crean una cápsula de albal! xDDDDDD

    ResponElimina
  4. crean cienmil caras que observar!! :_

    ResponElimina
  5. pues no que crearan un hipopòtam molt gran :3

    ResponElimina