22/6/09

De cop i volta, es va parar a pensar. En els últims vint dies, havia començat uns divuit escrits, i no n’havia acabat cap, encara. Ni ho faria. Tot canviava a la velocitat d’un llamp. La seva opinió sobre el món, sobre si mateixa, sobre ell, sobre les seves amigues... Un cop més va acostar la cadira a la taula i va mirar cap a les estrelles, disposant-se a començar el text número dinou, pensant que tampoc l’acabaria. Aquells últims dies els esdeveniments s’havien precipitat moltíssim, i tenia la sensació que tot el que feia determinaria la seva vida per sempre. No només els exàmens reglamentaris, també els concerts fantàstics i les decisions preses seguint el seu costum de viure el present sense preocupar-se pel futur. I ara s’adonava que el futur existia. Que faltaven trenta dies per ser major d’edat. Que el seu complex de Peter Pan creixia una mica cada dia, malgrat les seves ganes de tenir edat legal de votar. Que volia aturar el temps, o millor encara, fer-lo anar enrere. Potser si tornés a tenir setze anys intentaria anar més amb compte amb les paraules i accions que fan mal sense que ella se n’adoni. Potser si tornés a tenir catorze anys ho faria tot més correctament, no cometria errors que la van enfonsar tot i que en un principi semblaven la decisió més encertada. Intentaria canviar poc les coses, però canviar-les. S’adonava, tot just ara, que el gest d’intentar prendre una piruleta al noi del seu costat determinaria la seva vida durant els pròxims anys, indirectament. Potser si tornés a tenir set anys gaudiria encara més de la seva infància. Potser si tornés a néixer la seva vida canviaria completament i no s’envoltaria de la mateixa gent, ni cometria els mateixos errors, ni sabria ser feliç com ho és ara, malgrat aquesta por incontrolable a fer-se gran.
Potser si tornés a néixer, repetiria un per un tots els errors que l’han portat fins aquí, fins i tot aquells en forma de cor de caramel vermell que fan mal. Perquè l’han ajudat a construir aquesta personalitat que només li agradava a estones però que en el fons no canviaria per res del món.

1 comentari:

  1. T'estimo alba.
    m'has ensenyat molt més del que tu et creus.

    ResponElimina